- Què us va portar a formar part d’aquest moviment?

​​

 - Leila: Jo crec que vas veient com funciona el món. Vas aprenent les coses que passen no són tan normals com sempre havia cregut que era,  també el fet, jo no estic en la maduixa des dels seus inicis, però sí que hi vaig ser vaig formar part una mica del procés inicial. Després em vaig desentendre. I després vaig tornar, però la falta d'aquest col·lectiu perquè no hi havia res a Valls ni a l'Alt Camp. Tot el que hi havia organitzat en altres poblacions o en altres zones aquí no existia. Veure aquesta falta aquesta mancança, suposo que és el que va portar una mica a totes a formar part de la Marruixa.

 - Jèssica: A mi també, va ser una mica com diu la Leila. Jo no em vaig assabentar de la creació com a tal, sinó que tres dies abans em van dir que s'estaven organitzant. S'estan fent pancartes, per penjar-les aquí, etc i va ser; som-hi, de cap!, No m'ho vaig ni plantejar. Llavors sí que per mi com a experiència, suposo que a la vida sempre vas veient aquestes injustícies o comences a formar-te, vas qüestionant, fent preguntes i com que sents la necessitat al final de compartir-ho, per mi va ser aquesta necessitat de trobar dones que pensaven el mateix que jo pensava sobre quin paper ocupa la dona i per què vivim el que vivim, que em va impulsar a formar part d'aquest col·lectiu. Llavors va ser arran d'allò que va ser un ben endavant i el que calgui.

​

 - Si tirem la vista cap endarrere, i només podeu dir una, quin creieu que és el major assoliment que hem aconseguit en aquest moviment fins a dia d'avui?

​​

 - Jèssica: Aquesta ens l'hem preparat abans (entre risses).

 - Leila: Abans comentava la Jèssica que el sufragi universal, i jo estic bastant d'acord, perquè al final va ser com la puntada inicial d'un aquí estem i també som vàlides i som membres d'aquesta societat. Necessitem dir la nostra i formar-la a la nostra manera.

Jèssica: Està clar, al final, evidentment la política no és la solució a totes les coses, però sí que és una representació o pots escollir uns representants que més o menys puguin representar-te, valgui la redundància, en el que tu penses. Llavors sí per molt que hi hagi un discurs polític o un discurs intel·lectual darrere, si no hi ha una actuació, si no pot haver-hi un canvi real doncs no té gaire sentit. Per molt que hi hagi un discurs darrere, si no hi ha lloc on dipositar la seva confiança ni que sigui, no servirà de res. En el moment que les dones es van organitzar per aconseguir el vot per a les dones. Això crec que va ser la primera gran victòria que ens ha portat. Després de la primera onada, la segona onada, la tercera onada i tot el que pugui venir darrere. Però per a mi també potser és la cosa més important.

​

 - Estaríeu a favor d'una assignatura educativa enfocada en l'aprenentatge de la igualtat i trencar els rols i estereotips de gènere?

​​

 - Jèssica: evidentment que estem a favor, és que no hi ha l'altra, però toca sortir això des de les escoles. I sí evidentment pot ser una de les claus, però no és l'única solució tal com veiem sinó que hi ha molta població que no està passant ni per les escoles ni pels instituts. I també cal formar i també cal denunciar tot el que viuen les dones.

 - Leila: Jo pensant sobre la pregunta inicial no estic del tot segura. Sí que estic a favor que es formi un aprenentatge sobre la igualtat i d'una manera enfocada al gènere, però no estic segura que hagi de ser una assignatura específica, o no només sobre això. Jo crec que el sistema educatiu ha de formar en general de manera transversal, però moltes vegades el que es diu transversal s'acaba perdent, és com una cosa menor, però jo crec que realment la solució seria aquesta, que el transversal no fos una cosa menor, sinó que hi fos de veritat. Que eduques en temes de gènere i moltes altres coses, com racisme, ecologia, etc.

J - èssica: Jo estic d'acord amb la Leila, al final aquests temes que diem és que haurien de ser transversals, perquè són més importants, o van més enllà d'una assignatura, al final són els que s'acaben perdent, s'acaben diluint i es diu: si això ja es tracta de totes les assignatures, i al final no s'acaba tractant a cap lloc i no serveix de res.

 - Leila: Al final és un tema de reformar el sistema educatiu de dalt a baix. És complicat.

​

 - Quin és el vostre major objectiu de cara a la gent? (aclariment: com a col·lectiu què preteneu, què voleu fer arribar a la gent)

​​

 - Jèssica: Crec que és una cosa que va any a any o temporada a temporada. Està clar que tot el tema confinament i la Covid-19 ens ha matat a nosaltres com a col·lectiu, crec que molts col·lectius, crec que ara estem intentant trobar la fórmula de retrobar-nos, a la mateixa vegada que deixem passar l'estiu perquè és una època que crec que la militància també necessita un descans, com a mínim, de dir faig una aturada, em calmo, carrego piles, i ja m'hi torno a posar.

 - Leila: Jo crec que com a objectiu, vull dir, al final qualsevol moviment polític, és convèncer, però és convèncer bé. Sí que és veritat que el feminisme s'ha estès molt, però feminisme és un terme molt ampli i no sé fins a quin punt tot el feminisme és el feminisme que nosaltres compartim o no. Jo crec que al final és convèncer, és fer veure la nostra visió de tot, del món, del feminisme, i de tota la resta en clau feminista, en la nostra clau feminisme.
 - Jèssica: És com posar-se les ulleres liles, en pic te les poses ja no hi ha marxa enrere, però cal que te les poses. I amb això dels feminismes que és una cosa que està de moda. Crec que podem estar d'acord absolutament tots els col·lectius feministes que existeixen, que està de moda i no hi podem fer més. Però la gràcia és com surfejar l'onada sense que ens engoleixi, sense que ens tragui, que aquí crec que estarà una de les feines que haurà d'aconseguir el moviment feminista en general.

 - Leila: Ja és bo que sigui meanstream i que tot el portem temps dient ara s'hagi convertit en una obvietat, ja és bo, però això fa que altres lluites o moltes parts de la lluita quedi soterrada, invisibilitzada.
Jèssica: Està molt bé que hi hagi samarretes que diguin: jo sóc feminista genial, però per nosaltres que diguis jo sóc feminista i portis una samarreta que està confeccionada a Bangladesh que valgui 6 €, no va en el nostre model de feminisme, però perquè creiem que realment si el feminisme és una manera d'entendre i de viure la vida.

 

 - Quin creieu que és el rol que més destaca en la nostra societat, el que més portem interioritzat? (Colors, professions, tasques domèstiques, entreteniments i temps lliure, vestimenta, comportament...)

​​

 - Jèssica: La gran pregunta.

 - Leila: Jo crec que això sorgeix en totes les nostres converses. Sempre en trobem algun, i a vegades són coses que ja sabíem, però que no aconseguien treure's de sobre, a vegades són coses que ens adonem que surten de nou i diem: Òstia! Quant temps fa que penso això i per què penso això, per què sento això, si no és el model de món en el qual vull viure. No sé si hi ha un que destaqui.

 - Jèssica: No, crec que és tots i cap, al final crec que cap de nosaltres se'n pot deslliurar de cap. Jo penso, m'he començat a comprar coses de color rosa ara que tinc més de trenta anys, perquè era un color que havia odiat des de petita, perquè no volia que se m'encasellés amb aquell color o no em sentia com representada. Al final entendre que els colors són colors, si tu no li dones aquesta càrrega, no té per què ser-hi. Tant per un cantó com per un altre, tant com perquè t'encanti el rosa, com perquè l'odies, estàs condicionada, pel que t'han ensenyat. Llavors entendre això, des dels colors a tot.

 - Leila: Dins del col·lectiu hi ha moltes mares i comentàvem que al final són elles les que porten la càrrega de la criança dels fills, en la seva majoria, hi ha alguna excepció, però en la seva majoria són elles les que porten gran part de la càrrega, i és una cosa que sabem, però hi és, és una mica com desfer-se d'aquestes coses. És complicat. És el que més parlem jo crec.

 - Jèssica: Si, al final crec que el primer pas és reconèixer que totes som masclistes, i a partir d'aquí és anar desconstruint i construint de nou. Plantejar-ho absolutament tot com per tornar a construir. I segur que hi haurà coses que no ens en lliurarem mai. Abans parlàvem quan estàvem llegint les preguntes i l'amor romàntic segurament sigui una de les pedres que carregarem sempre. 

​

​ - Heu notat una evolució i canvi en el col·lectiu quant als rols que podeu portar més interioritzats des dels vostres inicis fins ara?

​​

 - Jèssica: Un super canvi considero que no, però perquè crec que no hi ha hagut un canvi. Crec que no perquè crec que vam saber fer alguna cosa al respecte que va ser doncs intentar fer unes trobades quan ens vam establir com a col·lectiu. Vam deixar coses clares com comentava la Leila, som un col·lectiu anticapitalista i ho tenim clar, o sigui de la primera a l'última que forma part del col·lectiu. És una persona anticapitalista, ja hi ha coses que de base no suposen un conflicte perquè hi ha unes premisses.

  - Leila: En l'àmbit de dinàmica interna sí que hi va havent canvis i evolució, però és més un tema de rols personals, rols de lideratge, rols de dinàmica. Sí que hi va havent canvis, però al final també és tema d'en quin moment personal és troba cadascuna de nosaltres, com ens trobem entre nosaltres. Fa molt temps que no ens trobem perquè la situació és la que és, però ara sí que hi ha hagut un canvi en la manera de desfer-nos del lideratge, que hi ha hagut èpoques que hi havia lideratges, no molt forts, però que hi eren. Hi ha altres èpoques en què és molt més consensuat i més fluid.

 - Jèssica: Jo crec que hi ha èpoques que hi ha algú que estira una mica més del carro, que no és que sigui potser un lideratge, sinó que el bonic d'aquest col·lectiu a diferència, potser d'altres col·lectius, que puguin existir és que ara estirar una, ara l'altre o no, o hi ha un moment en què ens trobem molt totes i estem totes molt al màxim. Estic totalment d'acord amb la Leila.

​

 - En algun dels projectes o actes que heu realitzat durant la vostra trajectòria com a col·lectiu, us heu trobat amb alguna situació d'agressió masclista o comentaris masclistes i/o sexistes?

​​

 - Jèssica: Alguna vegada ens hem trobat organitzant un 8 de març de fa dos anys. També a comentaris a xarxes i en el dia a dia. Al final totes vivim aquestes situacions

 - Leila: Sí, sorgeixen algunes coses, les descartem molt ràpidament. Més que comentaris o agressions, també actituds de persones de l'entorn que ho veiem, analitzem, ho parlem, però potser no arriben al nivell que hàgem de fer algun tipus d'intervenció més enllà.

 - Jèssica: El que sí que crec que tenim molt interioritzat és com que hi ha gent que l'incomoda aquest tema, a vegades intentem no ser tan punyents i que segurament en el camí en els anys acabarem no pensant tant en què diran, sinó pensant més en el que volem dir nosaltres. Però crec que això li passarà a tots els col·lectius que són joves i que a poc a poc van creixent i trobant el seu espai i camí. En el fons també crec que individualment això ens passa a totes. Hi ha vegades que estàs molt pendent de les agressions o les situacions que puguis viure i a vegades menys. Jo no sé si us passa a vosaltres, però jo moltes vegades m'assec en una taula i penso: Ocupa el teu paper que és la Toca Pelotas Feminista, però és com bueno, doncs "si hoy te vas a comer el discursito, tu me vas hablar de economia i jo del que sigui", però crec que això també està bé, la incomoditat.

 - Leila: Sí però que també existim per això, seria una mica estrany que diguessin que no ens hem trobat mai cap agressió, cap comentari, sí precisament hi som perquè existeixen aquestes actituds. Llavors si ens en trobem, però no ens trobem amb situacions greus.

  

 - Per a finalitzar l'entrevista, quin ha estat el projecte que més us ha agradat organitzar i realitzar? Quin és el pròxim projecte que us agradaria realitzar?

​​

 - Jèssica: No sabria que dir-te. Pot ser el projecte que ens ha agradat més ha estat el 8 març de 2019, va ser molt vistos.

 - Leila: Sí, va ser un punt de trobada entre nosaltres bastant guai.

 - Jèssica: Crec que vam saber surfejar l'onada de la qual parlàvem abans, a les noies joves dels instituts, noies i nois joves, una mica tot, sense renunciar, ni fer un pas enrere, vam portar un discurs amb el qual nosaltres creiem i que va funcionar en aquell moment. Què és el que ens agradaria? No ho sé, no podem parlar en nom de tot el col·lectiu.

 - Leila: Tot i que hi ha un projecte que estem intentant realitzar des de fa molt de temps que és la Fira Feminista, que ens fa molta il·lusió, havia de ser per l'octubre, però va haver-hi les manifestacions per la sentència de l'1 d'octubre. Seguidament es va ajornar al desembre – gener, però no es va poder fer per problemes de l'ajuntament. Ho vam ajornar de nou, havia de ser pel primer cap de setmana de maig. És un projecte que tenim l'espineta una mica clavada. Ens agradaria fer-ho en algun moment, però tampoc ens forcem a fer-ho. Hi ha moltes coses a fer, les coses tenen el seu moment, ja sorgirà.

 - Jèssica: ja florirà, però hi ha tants temes a fer i tractar. Com a col·lectiu ens hem plantejat moltes coses, però una de les coses que ens hem plantejat d'un temps cap aquí ha estat; D'acord, no podem abastar-ho tot, intentem allò que anem a fer, fer-ho el més coherent possible per nosaltres. Podem movilitzar certa gent, o cert volum de persones, però les que estem al col·lectiu som més aviat poques, i per tant hem de ser realistes, i tenir cura primer de nosaltres, entendre aquest col·lectiu també com un espai de cura, que potser de vegades ho hem deixat en un segon pla.

 - Leila: Ser conscients que arribarem on arribarem, que també és important saber diu prou, fins aquí arribo, fins aquí no arribo, fins aquí arribarà una altra persona que no seré jo.

 - Jèssica: Crec que com a col·lectiu tenim coses molt clares, per exemple el tema del llenguatge és un tema que ens plantegem moltes vegades, sempre que ens reunim totes sorgeixen segons quins temes i ens ajuden a reflexionar, per tant també és un tema que deu estar en curiositat en la majoria de població, però també hi ha altres temes que desconeixem i ens molaria aprofundir-hi, també hi ha altres temes que som molt conscients, com per exemple que en el nostre col·lectiu no hi ha ningú racialitzat.

 - Leila: Si som bastant homogenis com a col·lectiu. Noies de 20 a 40 anys, classe social entre mitjana – baixa, però no excessivament baixa.

 - Jèssica: Som classe popular treballadora, som conscients de tot això. És com dèiem abans, ser conscient que som masclistes és el primer pas. Doncs aquí també. Entendre que nosaltres com a col·lectiu no hem de tractar segons quins temes, perquè no ens pertoquen.

 - Leila: Però no significa que no tinguem una opinió, ni una posició, ni que no estiguem disposades i obertes a millorar i créixer, perquè no podem adoptar el paper protagonista en temes que no ens pertoquen.

​

​

Moltes gràcies pel vostre temps i espero veure'ns de nou aviat en alguna de les vostres accions de manera presencial!​

​

​